Encara que a occident, en moltes ocasions, aquesta tècnica se’ns apareix només com una mena d’estiraments o com unes estranyes pràctiques que serveixen més o menys per relaxar-nos de l’estrès diari, en realitat, el ioga ocupa un lloc molt més important. D’entrada és un dels sis sistemes filosòfics de la tradició hindú (Dárshanas) i les seves pràctiques, que se sàpiga, daten almenys del 3.000 abans de la nostra era, com semblen demostrar els taulers trobats a Mohenjo Daro (antiga civilització de l’Indo) on apareix sobre un segell d’argila una figura humana en una posició clàssica de ioga; entre el 400 i el 300 abans de Crist, apareix un text que defineix i sistematitza la pràctica del ioga (Ioga Sutra de Patanjali). Per comprendre la seva importància és imprescindible entendre que ha impregnat la cultura hindú i el budisme i, per extensió, la nostra, amb formes d’entendre la vida tals com la no-violència, entre d’altres, i amb personatges com Gandhi.

De totes maneres, es pot dir, també, que no podem entendre aquest sistema de la mateixa manera que entenem la filosofia grega, en la qual, si simplifiquem, la seva intenció final és una comprensió intel·lectual, mentre que el ioga com defineix la seva pròpia etimologia, és la unió, una unió amb el tot, que no és possible si abans no es realitza un agut autoestudi; per tant, el ioga implica tant una comprensió intel·lectual d’alguns conceptes, com una pràctica que afavoreixi la introspecció i integració d’aquests conceptes, de manera que el ioga és en realitat una ciència d’autoconeixement, amb l’única finalitat d’acabar amb el sofriment.

El ioga com a teràpia

Si bé aquesta tècnica no té per objectiu ser una teràpia, la seva pràctica, sobretot en les modalitats d’Hatha Yoga i Kundalini Yoga, promou l’evolució física, mental i espiritual del practicant, relaxa, tranquil·litza, afavoreix la concentració i augmenta la flexibilitat i el vigor del cos. De fet, l’execució de les posicions (asanas) activen els músculs, realitzen un massatge, estiren zones contretes, fomenten el benestar, conserven la joventut i prolonguen la vida. El ioga harmonitza a nivell mental i emocional els aspectes de la personalitat i desenvolupa les nostres potencialitats internes. A més, proporciona la unió de la consciència individual amb la consciència de l’infinit.

Modalitats de ioga

Per finalitzar, cal dir que existeixen moltes modalitats, escoles i, fins i tot, maneres d’entendre el ioga, tantes que es fan difícils d’enumerar en aquest article, però que seran objecte d’altres articles. De totes maneres, al llarg de les conferències, xerrades radiofòniques i articles en què he participat en els últims anys, moltes persones m’han preguntat el mateix: com és que estic practicant realment ioga i no una taula d’exercicis d’estiraments o unes tècniques de relaxació o d’autohipnosi? Només puc respondre que quan es practica ioga, independentment que la seva execució sigui més o menys ortodoxa, la vida del practicant ha de canviar favorablement. Si després d’un temps, per exemple sis mesos, d’una pràctica regular, només s’obté una sensació agradable que amb el pas dels dies es dissipa i que només es reposa amb una altra sessió de ioga, probablement s’estiguin realitzant uns exercicis agradables i saludables, però sense cap dubte no s’està practicant l’art de l’autodiscerniment.

El ioga és una filosofia, una ciència, una teràpia, un art i per a alguns una forma de vida.

per Marc Juncosa

Instructor de Ioga i de Teràpies Naturals a l’escola Narayana

article publicat al Calaix de Sastre la revista del lleure

Numerologia tàntrica. Una via per l’autoconeixement

Arribada a Occident de la ma de Yogui Bhajan, mestre de Kundalini Ioga i Mahan Tantric Blanco, la numerologia tàntrica prové de la filosofia tàntrica shivaita, amb alguns elements de filosofia Samkya.

El seu objectiu principal és ensenyar els dissenys de la llei de causa i efecte (karma), mostrant un punt de referència per a comprendre el significat de la nostra travessia espiritual en la vida.

Segons el tantrisme, l’important a la vida no és tant el que succeeix, sinó com ens en relacionem. I mitjançant la numerologia tàntrica aprenem a comprendre on està la base del nostre patiment, la roda de l’infortuni que mica a mica va minvant la nostra pau interior. Quan es van succeïnt els pensaments negatius, judicis i prejudicis, poden provocar una manca d’harmonia. Aquest coaching espiritual que representa la numerologia tàntrica, mitjançant l’estudi subtil de la naturalesa humana, ens permet veure els elements responsables dels nostres desequilibris profunds. 

Veure el problema en si mateix és tenir part de la solució

Aquesta tècnica es basa en l’estudi de les nostres diferents capes energètiques, concretament deu, i la seva relació amb la data de naixement de cada persona.

Això ofereix un mapa personal que indica on sorgeixen o es generen els conflictes interns, la manera de relacionar-nos amb els altres, el nostre talent i les nostres aptituds, com millorar les nostres deficiències i inèrcies, el nostre potencial i la manera de desenvolupar-lo entrant en harmonia amb la nostra naturalesa.

La seva aplicació és del tot pràctica, ja que aquest autoconeixement produeix un creixement personal i el mètode es pot aplicar tant en les relacions amb altres persones com en projectes o plans de treball.

L’estudi es complementa amb exercicis i meditacions de Kundalini Ioga.

Marc Juncosa amb l’assessorament de Guru Jiwan

Article publicat al Calaix de Sastre

Per explicar la meditació primer cal comprendre allò que no és. La meditació no és pensar, ni un exercici de reflexió, ni tan sols un tipus de concentració; no és un trànsit hipnòtic, ni un ritual; no és res forçat ni sintètic.De fet, no podem parlar de la meditació sinó de les meditacions, ja que hi ha una important quantitat de mètodes que es proposen com a meditació. En realitat meditar no és fer alguna cosa, sinó que és quelcom que succeeix en un estat receptiu i obert, traslladant-nos de forma natural al present. En general, tot allò que podem anomenar meditació és un mètode que es caracteritza per generar un cert aquietament mental, que en última instància ens ajuda a un autèntic autoconeixement de la nostra naturalesa. És la resposta a la pregunta “Qui sóc jo?”Es diu que la ment sempre està preguntant i en la meditació només hi ha respostes. És un procés que condueix a un estat d’unió d’un amb l’entorn. En la majoria de les meditacions hom aprèn a adonar-se, d’una forma directa i viva, del que està passant en el seu interior i com es relaciona això amb el que passa a l’exterior.

Millora de la salut i el benestar

Encara que no és el seu objectiu, la meditació afavoreix de forma evident la salut i el benestar, motiu pel qual actualment algunes branques de la psicologia i de la medicina han centrat la seva atenció també en les tècniques de la meditació, algunes de les quals tenen segles d’antiguitat. Així mateix, s’han realitzat diferents estudis que demostren de forma evident que la meditació augmenta l’atenció, fomenta la salut, minimitza l’estrès, desenvolupa la creativitat i augmenta les emocions positives tals com l’empatia, la paciència, l’alegria i l’amor. S’ha pogut observar que durant la meditació hi ha una disminució del consum d’oxigen, canvis bioquímics, sincronització de les ones cerebrals, descens del ritme cardíac i descens de la pressió arterial de cara als hipertensos. Aquells que la practiquen assíduament veuen com l’ansietat disminueix; la depressió i neurosi troben milloria; els reflexes augmenten; les síndromes d’abstinència degut a estats de dependència com el tabac, l’alcohol o les drogues disminueixen; el rendiment acadèmic millora notablement; la productivitat augmenta i el sistema immunològic resulta afavorit. Finalment, cal tenir en compte que l’èxit en els assoliments no ve determinat per cap capacitat en especial sinó per la pràctica seriosa i constant d’un mètode apropiat que està a l’abast de tots.

Per Marc Juncosa

Narayana Escola d’Ioga i Teràpies Naturals

Article publicat al Calaix de Sastre

harmonia i benestar gràcies al Fengshui

El fengshui va néixer a la Xina, a la regió del riu Iang-Tsé fa més de 4.000 anys. A través de l’observació de la natura i la seva influència en la vida de les persones es va crear una disciplina que segueix sent vàlida en els nostres temps.

El principal objectiu del fengshui és millorar la qualitat de vida a través de l’espai i la decoració; és l’art de col·locar cada cosa al seu lloc. No és estrany que una persona es trobi bé en una habitació i malament a la del costat. La fita del fengshui és descodificar l’íntima relació que lliga l’home amb l’entorn i que afecta l’equilibri emocional.

Tots els éssers humans ens veiem afectats pel que ens envolta: l’estructura d’un edifici, els colors, la llum o les formes d’un moble. Tots aquests elements poden incidir directament en la salut emocional de les persones. Per tot això, la disciplina del fengshui està revolucionant la forma d’ubicar l’home en el seu entorn: explicant com harmonitzar la llar mitjançant l’aplicació de secrets xinesos milenaris, establint la millor forma de disposar les diferents parts de la casa, i oferint els remeis per fer útil allò que l’estructura no permet canviar, com ara una porta, i per aprofitar millor l’espai o alguna estança concreta d’acord amb l’energia que flueix.

Aquests principis bàsics, sobre els quals cal dissenyar la decoració i distribució del mobiliari, proporcionaran un ambient que transmetrà harmonia i benestar. No només a la llar, sinó també a l’oficina, al lloc de treball o, fins i tot, en una sala d’espera s’ha de configurar un ambient còmode i de relax.

El fengshui és un llenguatge de símbols, interpreta la forma d’una casa, la posició d’un mirall o d’un llit i la seva relació amb l’estat d’ànim de les persones. En resum, és una forma d’harmonitzar la vida de l’home amb la natura que de vegades aconsegueix canvis radicals i, d’altres, petites millores que augmenten la qualitat de vida de qui les aplica.

Marc Juncosa

amb l’assessorament d’Hilda Parisi, autora de Libro y cartas del fengshui

Article publicat al Calaix de Sastre

Shiatsu: presió amb els dits per obtenir energia i autocuració

El shiatsu és un estil de massatge japonès amb influències de la medicina tradicional xinesa, la quiropràxia, l’osteopatia i el massatge clàssic del Japó, que mitjançant suaus i agradables pressions i/o grats estiraments estimula, activa i proporciona energia (Ki) impulsant el poder autocuratiu tant físic, com mental i espiritual. Generalment es realitza sobre un matalasset o futon, encara que també pot realitzar-se sobre camilla, i si la roba és còmoda no cal treure’ns-la. És difícil d’explicar les sensacions que s’experimenten en rebre aquesta tècnica, que alguns han convingut en considerar com un art; de fet l’única forma d’apreciar-les realment és vivencial, provant-ho.

L’expansió del shiatsu

Avui en dia el shiatsu és cada vegada més popular a l’Occident. L’expansió de la tècnica fora de les fronteres originals del Japó i les diferents visions dels propis japonesos han permès el desenvolupament de molts estils de shiatsu. Encara que literalment shiatsu significa pressió amb el dit -Shi (dit) i atsu (pressió)-, depenent de les diverses escoles a més d’utilitzar els polzes, que és l’aplicació més clàssica, trobem que també s’utilitzen els palmells de les mans, els peus, els colzes i inclús els genolls. També trobem diferències fonamentals en la selecció de la zona on s’efectua aquesta pressió: mentre unes escoles proposen una pressió per àrees, altres busquen els punts clàssics o meridians energètics d’acupuntura i altres unes zones reflexes.

Encara que el shiatsu no és difícil d’aprendre, calen suficients hores pràctiques per a la seva correcta assimilació i la seva posterior aplicació en altres persones, harmonitzant-les amb la teoria perquè ment i cos treballin junts creant el potencial curatiu necessari. Un altre element que per ell mateix caracteritza aquesta pràctica i que la fa encara més atractiva és que el terapeuta desenvolupa àmpliament la seva sensibilitat, com si estigués realitzant ioga o meditació, permetent que emissor i receptor flueixin en un estat d’harmonia i relaxació mútua, al que alguns autors anomenen empatia pel tacte.

Quan el shiatsu s’administra correctament, vigoritza la pell, estimula la circulació de la sang i dels fluids corporals, millora la flexibilitat i tonicitat muscular, corregeix deformacions de l’esquelet, millora l’harmonia del sistema nerviós, regula les funcions de les glàndules endocrines i estimula el normal funcionament dels òrgans interns. És a dir, enforteix i vitalitza el cos en general, prevenint la malaltia i contribuint a la curació d’aquesta una vegada instal·lada en el cos.

Marc Juncosa

Article publicat al Calaix de Sastre

La calor del Dr Ito: la ITO THERMIE

La teràpia de Ito Thermie es basa a donar un suau estímul de calor sobre el cos, utilitzant un aparell anomenat reionki, dins del qual s’introdueix un encens compost per una barreja de diverses plantes medicinals que, per sí mateixes, tenen efectes tranquil·litzadors sobre la ment, són diürètiques i afavoreixen la formació de sang. Combinades amb l’estímul d’un massatge de fricció suau, aquestes plantes actuen sobre els sistemes nerviós, circulatori i endocrí, entre d’altres, proporcionant un alleugeriment del dolor, l’estrès mental, la falta de vitalitat i possibles deficiències del sistema immunològic.

La Ito Thermie es practica amb la finalitat de promoure el poder curatiu innat de cada persona, sent tan útil de manera preventiva com de tractament. Podríem dir que els practicants de la Ito Thermie tracten els pacients tant mental com físicament.

Indicada per a totes les edats

És efectiva per a tot tipus de trastorns de la salut i especialment pels del sistema nerviós, estrès, falta de vitalitat, depressió i ansietat; actua sobre articulacions, genolls, malucs, etc; i és excel·lent per als problemes de vèrtebres cervicals, dorsals, lumbars i sacra; afavoreix la circulació sanguínia; mostra grans resultats en la pell; millores en la fibromialgia; i, en general, harmonitza ment i cos.

Indicada per a totes les edats, és molt efectiva en nens i gent gran. La majoria de persones milloren entre la primera i tercera sessió, sent notable a partir de la sisena a la desena.

Les tres fonts d’ energia de la Ito Thermie

Aquesta tècnica combina tres estímuls, que per separats son ja molt terapèutics y que plegats la converteixen en quelcom únic: l’estímul de la calor que desprenen els aparells -molt especial, doncs ha de penetrar en el més profund del cos-; el mecànic, que es pròpiament el massatge que s’exerceix sobre la pell en alguns zones reflexes i punts acupunturals; i, finalment, l’ aromoteràpia, generada per la combustió de l’encens de plantes medicinals. Aplicades alhora, aquestes tres fonts d’energia generen un estat únic d’harmonia, benestar i relaxació.

Origen de la tècnica

La teràpia que va desenvolupar el 1929 el doctor Kin-Itsu Ito, psiquiatre per la Universitat de Tòquio, té una base científica, integra els antics principis de la acupuntura, la moxibustió, el shiatsu i el massatge i incorpora el concepte de medicina oriental segons el qual l’experiència té molta importància i la salut i el benestar del pacient es consideren com un tot en el seu conjunt.

Marc Juncosa

Article publicat al Calaix de Sastre